dijous, 28 de desembre de 2017


Ens complau presentar-vos la nova edició de l’Àlbum de Cromos corresponent al curs 2017-2018, dedicat als Moments.

La paraula té el seu origen en el llatí, momentum, el qual fa referència entre d’altres coses a la importància. De fet, la definició d’aquest mot segon l’Institut d’Estudis Catalans és “un petit espai de temps” i està caracteritzat pel seu contingut. O “un temps oportú per a fer alguna cosa o per a què esdevingui realitat un desig o un propòsit.

Així doncs, en aquesta edició hem ressaltat 12 moments, 12 moments que marquen o han marcat les nostres vides o el poble de Castellbisbal amb diferents objectes de la col·lecció del Museu de la Pagesia. Aquests objectes van ser protagonistes en algun moment de la nostra vida, els quals ara, molts d’ells, esdevenen records...

... perquè un moment és l’inici del curs escolar
... o un altre moment és els primers cinemes a Castellbisbal
... i també és un moment gaudir d’una xocolata calenta en una nit freda de desembre

Així doncs, retem homenatge, amb aquesta col·lecció d’objectes, que ara són records, però que en un altre temps van ser grans moments.

Els àlbum i cromos es podran venir a buscar als diferents espais municipals: Museu de la Pagesia, Els Costals (Cultura), OAC Ajuntament, OAC Can Margarit, Illa Esportiva, Biblioteca Josep Mateu i Miró, Escola Municipal de Música, Punt Verd, Punt d’Informació Juvenil (JIJ) i Casal de la Gen Gran.


Els cromos són de repartiment mensual. 

dijous, 3 d’agost de 2017


ELS ANIMALS

Aquest mes d’agost us presentem l’últim cromo de l’àlbum 12 mesos, 12 traginades. Es tracta dels animals, els quals han estat eines indispensables en el món de la pagesia.

Els cavalls i les eugues, les mules i matxos, els ases i les someres, i els bous han estat els encarregats de portar a terme tasques feixugues i cansades, convertint-se en els aliats més importants dels pagesos. La seva complexió física, gran, forta i àgil els han fet idonis per treballar al camp i transportar des de temps immemorials. Tot i així, aquests animals necessitaven una cura constant per mantenir-los en perfecte estat de salut. 

Castellbisbal: tasques de verema (cap al 1960)
Fotografia cedida per Salvador Cortés a l’Arxiu Municipal de Castellbisbal (CAT AMCAS UD 46216)

Aquests animals s’han emprat per a transportar a bast, és a dir, col·locant la càrrega sobre l’animal; el transport en carro, carruatge o tartanes, on l’animal tirava d’ell permetent transportar tant a persones com qualsevol tipus de mercaderia; i, finalment, com a animal de tir, on l’energia de l’animal era essencial pel conreu del camp. Per a dur a terme totes aquestes feines, es van anar inventar tota una sèrie de complements com el jou, el collar, les brides, el forcat, el balancí, el pitrall, entre molts d’altres.

La construcció de nova maquinària, com ara els tractors, i la forta industrialització durant la primera meitat del segle XX van ser dos punts claus que van marcar la fi de l’ús dels animals en el món rural.
Castellbisbal: tasques de batuda (cap al 1940)
Fotografia cedida per Can Sebastià de la Burra

dimarts, 11 de juliol de 2017





FERRADURES

La peça que presentem aquest mes de juliol en l'Àlbum de Cromos 12 mesos 12 traginers és un conjunt de ferradures.
La ferradura és una peça estreta de ferro, en forma d’arc, que es clavava mitjançant uns claus a la peülla dels animals de tir -cavall, ase o mula- per protegir-la i evitar el seu desgast.
L’ús d’aquestes es va generalitzar al voltant del segle IX i va ser un avenç molt important. Des d’aleshores han estat i són molt comunes en el dia a dia del món pagès i traginer.

Els animals de tir havien de dur tota una sèrie de complements per a que els traginers poguessin dur a terme les seves feines. Les ferradures és un d’aquests, però també n’hi havia d’altres, no menys importants, com la brida, la sella, la manteta, la ventrera, les morralles, etc..

Els ferrers eren els encarregats de produir les ferradures i el ferradors qui s’ocupaven de ferrar l’animal. Avui dia són pocs els ferrers que les continuen fent artesanalment, donant la forma al ferro i fent-la a mida. Quan havien de canviar les ferradures a l’animal, els solien lligar amb cordes per a que no es moguessin. En el cas dels cavalls els col·locaven mordasses o torcedors als llavis ben fort per a que no s’adonessin que els hi estaven alçant les potes i no donessin coces. Un cop treien la ferradura vella, llimaven la peülla amb un botavant. Un cop llesta, li ajustaven i col·locaven la nova ferradura amb diversos claus que reblaven per fora.

Com a curiositat, diuen que algunes ferradures velles donen bona sort, concretament les que estan fetes de ferro i amb set claus. Es solien penjar al darrere de la casa i es deia que protegia a la família de les desgràcies. També existeixen moltes dites relacionades amb aquesta peça:

Una al clau i cent a la ferradura.

Per un clau, es perd una ferradura; per una ferradura, un cavall; per un cavall, un cavaller.

Pota sense ferradura, fa mal i no dura.

Les ferradures dels ases són més grans que les dels cavalls o més petites ? Ho voleu descobrir? Us convidem que vingueu a conèixer les que conservem al museu i esbrineu com són.



FONTS
-        Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
-        Enciclopèdia Catalana
-        FERRER ALÒS, Llorenç. (2013). Eines i feines de pagès. Figueres. Brau edicions.(P. 15)
-        SERRA, Rosa. (2008)Fires, mercats i festes de bestiar de peu rodó. Una mirada històrica i antropològicaa L’Erol. Revista Cultural del Berguedà (núm. 97). Berga. ( pp. 17-21)


dimarts, 13 de juny de 2017



El Museu de la Pagesia us convida a la Sisena Fira de la Cervesa Artesana a Castellbisbal.
Dissabte 17 de juny.
Amb activitats des de les 11.30 h del matí a 01.00 h de la nit a la Plaça de l'Església.


dimarts, 6 de juny de 2017



CORBELL

La peça que presentem aquest mes de juny a l’Àlbum de Cromos 12 mesos 12 traginades és el corbell.

A la col·lecció del Museu de la Pagesia s’hi conserven tres exemplars, dels quals un està a la col·lecció permanent del museu.

Es tracta d’una peça formada per un conjunt de bastons corbats i units amb travessers, que anaven penjats a cada banda de l’animal i lligats amb cordes.

Els corbells anaven lligats al bast i servien per traginar la llenya o les garbes de cereals, però també s’hi podien carregar pedres o terra. Es col·locava al llom de l’animal de càrrega, principalment a les mules.

Aquest instrument tenia un ús més limitat en comparació amb d’altres com els arganells o les carrejadores, ja que reduïen molt el material que s’hi podia transportar.

Segons l’àrea geogràfica, aquesta peça pot rebre diversos noms: també és conegut amb el nom d’esconellesescaletes salmes.

BIBLIOGRAFIA
-        FERRER i ALÒS, Llorenç: Eines i feines de pagès. Figueres: Brau Edicions, 2013.
-        PONT, Miquel: Vocabulari del pagès. Barcelona: Proa, 2005.
-        ROCA FABREGAT, Pere: Masia de Can Deu. Museu d'Eines del Camp. Sabadell Fundació Caixa de Sabadell, 2001.

dilluns, 15 de maig de 2017


Vine a la V Mostra d'oficis artesans i tradicionals i Mercat de Pagès. Divendres de 17.00 a 21.00 h i dissabte de 10.00 a les 21.00 h, al carrer Pi i Margall!!
Moliner, Carreter, Boter, Cerveser, Cisteller, Ferrer, Filador, Saboner....
Passa per la mostra i veuràs com els diferents artesans treballen per donar vida a les professions més tradicionals.

dilluns, 8 de maig de 2017

JOU DE CAMELLES





Al cromo del mes de maig hi tenim el JOU DE CAMELLES.

Una parella d’animals es junyien pel coll amb les camelles, uns pals verticals lligats amb cordes.
El jou de camelles es distingeix del de collars perquè, en comptes d’una fusta en forma de collar, s’hi fan servir un parell de bastons que es posen a banda i banda de la cara de l’animal i es mantenen units per una corda que els estreny al coll de la bèstia.

És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià. El jou de coll, o jou d’ansins, és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins. Predomina a la part septentrional de Catalunya. El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda. És emprat sobretot a la part central i meridional de Catalunya i a les Balears.

El terme prové del llatí iugum, el qual, al seu torn, està relacionat amb el sànscrit yug, 'unió'. Per extensió, s'aplica en sentit figurat en aquelles circumstàncies o situacions en què la llibertat d'algú està en entredit (estar o trobar-se sota el jou d'algú).


Font: Enciclopèdia Catalana i Viquipèdia